Els goigs a la Mare de Déu del Lledó, un tresor excepcional

Dins la gogística ben poques són les advocacions marianes que compten amb un conjunt de textos tan ampli com el de la Patrona de Castelló.
De vegades, oblidats per l’encant de les paraules d’en Lluís Revest i la música de Mn.Vicent Ripolés, deixem a banda altres composicions gogístiques que conformen un excepcional tresor, que fins avui arriba a la gens menyspreable quantitat de dèsset textos, amb moltíssimes edicions.
M’agradaria que aquesta aportació fora una introducció a la gogística lledonera, un resum inicial de la gogística de la nostra Patrona, amb l’objectiu que qui s’aproximara hi trobara les bases de treball que tot investigador necessita per portar avant un treball seriós i acurat.
No em mou un altre interés que despertar l’atenció tant del devot com de qui vol saber alguna cosa sobre el que al llarg dels segles constitueix un patrimoni viu i actual, a la llum del que avui sabem, preguntes sense respondre incloses.
Es tracta d’un patrimoni en el qual, malgrat les nostres preferències o el decurs del temps, cada text suposa una oració concreta dins l’esquema tradicional i una publicació amb estructura secular.
L’esquema amb el qual he treballat aquest patrimoni està basat en el conjunt de textos lledonencs i en una aportació a l’estructura mètrica dels goigs, publicada al Butlletí del Centre d’Estudis de La Plana, núm. 7.

Primera època: el text o textos perduts (del segle XIV fins 1765)

Aquesta primera època ens és un gran i quasi inexplicable buit. Del primer text ben poc sabem. Només que la seua ofrena poètica, –la primera documentada– estava escrita en "paper toschà" i era allà pel segle XV, segons Sànchez Gozalbo. És la referència als primers goigs en llaor de la Patrona de Castelló.
L’extensió temporal d’aquesta època, quatre llargs segles des de la troballa fins el segle XVIII, amb sols una referència documental, ens sembla difícil d’entendre. Jo sempre m’he preguntat per aquell vell text, que podríem denominar com a text O, que s’ha convertit en una pàgina perduda de la història lledonera, i he acabat per esperar que un dia potser ens aparega, encara que siga parcialment.
Moltes altres advocacions marianes van conservar textos, encara que fragmentats o amb tan sols referències documentals, com pot ser el cas de les advocacions de l’Avellà o dels Àngels de La Jana, entre d’altres.

Vicent Pau Serra i Fortuño