Text 2La segona etapa de la segona època s’inicia amb l’aparició del text valencià d’en Lluís Revest Corzo, que fou escrit a l’entorn de 1915-1916, i musicat en 1917 per Mn. Vicent Ripollés (en la imatge). Aquests goigs es van publicar, patrocinats per la Impremta Armengot, en les festes de la Coronació de la Patrona de Castelló, en 1924.
Consten d’una introducció i tres cobles musicades, encara que l’autor de la lletra en va compondre un nombre de deu estrofes, molt belles, molt poètiques i amb referent teològic. Rafael Roca en destaca la força emotiva dels versos i de la música. "Poca música existe dedicada a la Virgen en esta España mariana, que pueda parangonarse en inspiración, elevación y espiritualidad a la de estos Gozos", escriu el músic castellonenc, en un article publicat en 1974
És curiós que Revest –nascut a València en 1892–, gose fer un text valencià sobre un esquema de les lletanies o figures bíbliques, que li siga admés públicament, que li’l musique un dels grans músics castellonencs i que a més trobe el retruc del text de Ribés Sangüesa, regidor d’ermites, que publica els seus gojos en 1919, seguint i completant el cicle historicista. Tota una epopeia que el periodista i escriptor Jaime Nos va evocar en un article memorable, publicat en el suplement "Festa en Lledó" del diari Mediterráneo, el 4 de maig de 1980. Recordem, a més, que en 1917, els gojos de Revest ja els publica Francesc Almarche al seu llibre Goigs Valencians, tot indicant que ja tenen música.
Possiblement fou un encàrrec de Mn. Ripollés al jove valencià de 20 anys que era Lluís Revest Corzo, i aquell va seguir el consell del prohom castellonenc Salvador Guinot. És molt probable que, si poguérem investigar a fons la questió, ens apareguera també la mà d’En Gaetà Huguet, ja que aquest proporcionà a Almarche una sèrie de textos valencians de les nostres comarques.
Tres són les fonts temàtiques dels goigs mariològics o dedicats a la Mare dde Déu: els "sets goigs terrenals", les figures bíbliques i l’historicisme. La primera tendència correspondria a una vinculació amb la figura de Jesús, i la podríem definir com de caràcter cristològic; la segona a una vinculació amb la figura de Maria, és a dir fóra un text mariològic, i la tercera respondria a un vincle popular.
Una vegada trencada la continuïtat del vell text, hi havia dues línies de producció literària possibles:
1.- El tema de les imatges bíbliques de l’Antic Testament que es presenten com a símbols d’aspectes de Maria de Natzareth (hort, estel, escut, bàlsam, piscina, etc.). D’eixa línia sols ens resta el text de Revest, però ben bé podria ser hereva d’un text anterior perdut.
El text ha sofert variants per adaptar-lo a l’ortografia actual i inclús va arribar a perdre una de les estrofes i s’hi va canviar el seu ordre original.
En 1924 encara no era el text adoptat pel clergat i el poble. Avui és l’oficial que es canta a la Basílica.
Del poble de Castelló
sigau llum i auxiliadora,
de l’amor nostre Senyora,
Mare de Déu del Lledó.
2.- L’historicisme del text castellà del segle XVIII i del de Ribés Sangüesa, que segueixen la línia tradicional de descripció de la troballa i esdeveniments subsegüents.
Vicent Pau Serra Fortuño
Entrades
